Ecos del Rocío

Quan les ones de l’Oceà Atlàntic es distreien acariciant les sorres fines i netes de les platges de la seva Rota marinera i el sol s’abraçava al solc de l’arada. Déu va voler que naixessin 4 zagales. Joan Manuel, Paco, Jesús i Miguel. Tots ells fills de pagesos van jugar poc i van treballar des de nois, potser per això són coneixedors del trajecte que hi ha entre el bo i el dolent.

Els primers començaments del grup es remunten als anys 80, van ser potser les seves dones (núvies per aquells anys) les culpables o més aviat a les que hem d’agrair la seva existència com a grup ja que elles van aprendre a ballar sevillanes i clar algú els havia de cantar i qui millor que aquells 4 zagales que per elles es bevien els vents. Van preparar unes sevillanes per a la romeria i la fira i així va ser el seu començament en el món de la música.

Interessant-se en l’any 1982, pel grup, l’entitat Cultural estil de Rota, “Fundación Alcalde Zoilo Ruiz-Mateos” i romanent sota el seu patrocini durant els anys (1983-86) on comença la seva carrera discogràfica gravant el seu primer LP. el 1984.

Aquest primer treball va sortir al mercat molt influenciat per l’estil del seu autor mestre Oliva i compositor José Manuel Moya els quins venia marcant la carrera de Romeros de la Puebla, de manera que Ecos del Rocío va haver de desviar la seva forma de fer sevillanes per arribar a trobar la seva pròpia personalitat la qual no li va ser difícil, ja que del propi Grup sorgeix un dels seus components, “Miguel Moyares” com a autor i compositor qui a partir de llavors marca un nou estil en el món de les sevillanes.

Els Ecos són gent senzilla i nobles, capaços de convertir-se per una estona en l’ídol de qui els tenen i volen com a cosa seva i després baixar de l’escenari per tornar a ser Juan Manuel, Paco, Jesús i Miguel. Gent a les que la fama no va poder modelar a la seva manera aixecant els peus de terra o omplint de fum els seus caps. Ells no saben de nits sense tornar del galop negre del cavall de la nit fosca on tots els gats són bruns. Sempre amics dels seus amics, de sempre, prefereixen viure en la seva Rota natal, la de l’olor de algues i a pa calent, prefereixen …

En el seu ja llarg caminar li han cantat a la dona des que neix fins als seus últims dies i l’home per lluitador o potser per haver-se perdut en el món de les drogues.

Li van cantar a l’amor, al desamor i sobretot a aquestes coses que passen al carrer que no són altres que les que ens passen a tu i a mi. I com no, tenen l’honor d’haver-se donat el gran gust de tancar en un disc a tots els pobles de la seva estimada Andalusia. Ecos del Rocío amb una Trayectoría Musical de 30 Anys, tenen en el seu Discografia, 14 Discos d’Or i 2 Discos de Platí.