Vanesa Martín

El camí de les millors emocions mai és recte. En els racons de les corbes hi ha els detalls, detalls amb els quals s’expliquen millor les històries. I això són les cançons de Vanesa Martín: paisatges plens de matisos que millor no recórrer pel camí més curt.

Vanesa Martín és una cantautora nascuda a Màlaga (Espanya). Amb només 6 anys el seu pare li va regalar la seva primera guitarra i a partir d’aquí començaria la seva afició per la música. A partir d’aquí va seguir la seva formació en guitarra i va començar a compondre cançons, actuant en sales, ràdios i televisions locals.

Vuit anys després del seu debut discogràfic, la cantautora malaguenya se segueix imposant reptes i ha estat capaç de fer una volta de rosca més en “Cronica de un Baile” un disc que no només arriba a les cotes de “Cuestión de Piel”, treball amb el que ha realitzat la gira més llarga i fructífera de la seva carrera i amb el qual ha quedat posicionada com un referent de la música espanyola, sinó que gairebé es pot dir que el supera.

Un nou àlbum amb 12 històries on evidentment hi ha tornades, però no aquests formats convencionals de vegades gastats, sobretot perquè Vanesa s’ha centrat en explicar històries universals, clares i més directes, tot i que alhora més profundes, com a prova més evident té aquest primer single anomenat”Sin Saber Por Qué“.

El motiu és que la seva composició ha arribat després d’un procés de canvi únic fins ara en la seva vida. “He passat els dos últims anys una reflexió personal interna que m’ha portat a sostenir molts canvis en el personal i el professional, on els meus principals objectius eren saber cap a on vaig, què necessito per ser feliç i estar tranquil·la, tenir clar quins són els veritables motius pels quals em llevo cada matí.

canviant alguna cosa en el meu entorn, i això sabia que es veuria reflectit d’alguna manera en les cançons “, explica la cantautora.

Reconeix que l’èxit del seu anterior treball, més la gravació del directe Ven, siéntate y me lo cuentas …, no ha arribat a bloquejar-la “però sí a ser molt més exigent, perquè mai estava contenta del tot amb el resultat del que feia. Sort que tinc gent al meu voltant que em centren en aquest sentit, i que sense dorarme la píndola tampoc em deixen que per la meva exigència descarti una bona cançó … Encara que primer ha d’emocionar-me a mi “.